PROMOTORA de SOMNIS

“Els qui somien de dia són conscients de moltes coses que escapen als qui somien només de nit". Edgar Allan Poe

Així aconseguirem un final dialogat del conflicte?

promotora | 25 Febrer, 2007 18:16

Actualitat | Següent | Anterior | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1. Tota la raó.

   Un bon i valent post, comapanya! Els governs de Madrid i Paris han de posar fil a l'agulla. No hi ha dubte.

   T | 25/02/2007, 22:12
2. Re: Així aconseguirem un final dialogat del conflicte?

   Tots han de posar alguna cosa de la seva part. L'entorn abertzale ha de deslliurar-se'n de l'ombra de la violència que Aralar no ha aconseguit capitalitzar. No dic que siguin violents, són milers i és impossible que tots siguin mala gent. Segur.

   Però es desactivarà si el PSOE segueix al poder. Estic convençut que hi ha una intensa dedicació d'Otegi i companyia que intenta desactivar als més radicals, tot i que des d'enfora i per compensar només veiem les arengues més radicals.

   Qüestió d'anys. Al Regne Unit durà 13 anys. Allà havien molt més morts... però allà l'oposició política és normal... qui sap

   Manel | 04/03/2007, 03:08
3. Gora Euskal Herria

   Anar a una mani a Bilbo, posa, senzillament, els pèls de punta. Aquestes imatges, evidentment també. Qui és el terrorista? El qeu es manifesta, sense cap arma, sense res més que el seu cos i sense ni tan sols defensar-se és acatac per vint animals amb casc vermell o l'animal que és capaç d'obrir el cap a qualsevol persona desarmada? Estic pensant que hi hauria d'haver qualque llei que prohibís a totes les forces d'ocupació aixecar un sol dit contra un ciutadà o una ciutadana indefensos. És increïble que això pugui passar. Li diuen democràcia i no ho és.

   Enhorabona pel post. De veres. M'ha encantat que el penjassis.

   Una altra cosa... posa els pèls de punta, veure padrins i padrines de vuitanta anys caminant, cada mes o cada parell d emesos, en unamanifestació que han dit que era il·legal, pels carrer de Bilbo. Durant un dos, tres, quatre, deu... vint... Ipensar que aquests vellets estaven allà quan els cans carregaven... Posa els pèls de punta veure un ninet preciós, amb una ikurriña a les mans, de sis anyets, al coll de sa mare, que canta una cançó, amble padrines de devora. Una cançó tristíssima. Amb aquest deix melòdic típic basc. I que et diguin que és una cançó als presos. I que aquest nin, quan va néixer, son pare era la presó. I no havia matat a ningú.

   No tot és del color de la llei.

   Queta | 07/03/2007, 15:38
4. durant...

   un, dos, tres... deu... vint anys

   queta | 07/03/2007, 15:40

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Subscripció