“Els qui somien de dia són conscients de moltes coses que escapen als qui somien només de nit". Edgar Allan Poe
Nous temps?
promotora | 29 Abril, 2007 13:02
"Nous temps per a la sanitat pública. Més metges i infermeres als centres de salut". Així és l'anunci del PSIB-PSOE que llegia avui al diari.
Sembla mentida que un partit com el PSOE, que ha fet del feminisme una de les seves banderes aquesta legislatura, que ha posat a la primera vicepresidenta del Govern de l'Estat, un Govern paritari etc. sigui també el de les errades de les ministres posant a Vogue o d'altres menys llamatius com el d'eslògans d'aquest tipus que contribueixen a perpetuar determinats rols masclistes...
Aquest eslògan em serveix però, per xerrar una mica del llenguate excloent o sexista. El llenguatge és un reflex de la realitat, de la societat que l'utilitza. I no tant sols reflecteix, sinó que transmet, i quan transmet reforça els estereotips marcats socialment.
Una proposta: llegiu les definicions d'home i de dona que ens ofereix la RAE, hi ha fins a sis accepcions de la paraula dona que significa prostituta i algunes definicions comparades que exemplifiquen bastant el sexisme al llenguatge.
Un exemples:
Mujer del arte: prostituta.
Mujer del partido: prostituta.
Mujer mundana: prostituta.
Mujer perdida: prostituta.
Mujer de punto: prostituta.
Mujer pública: prostituta.
Les dues darreres són les que més m'agraden. Sabeu què és un "Hombre de punto"? Un prostitut?? No! És un "hombre puntilloso".
I un "hombre público"? Un prostitut?? No! És un "hombre que tiene presencia e influjo en la vida social".
I la millor de totes una "mujer de gobierno: criada que tenía a su cargo el gobierno económico de la casa".
Creis que deu tenir relació el sexisme de l'Acadèmia amb el fet de que hi hagi 39 homes i tan sols 3 dones?
Acab amb les paraules d'Eulàlia Lledó:
La llengua té un valor simbòlic enorme, el que no s'anomena no existeix o se li està donant el caràcter excepcional, no fa falta tenir un sentit molt agut de la llengua per a adonar-se'n, és per això que denominar en masculí una dona que transgredeix la norma tendeix cap a quatre objectius:
a) invisibilitzar les dones que els ocupen
b) presentar el seu cas com una excepció que demostra no que les altres dones podrien, sinó que ni podrien ni deurien
c) marcar amb una dificultat més l'accés a alguns càrrecs o oficis (al·legant una pretesa resistència de la llengua a crear el femení o postulant que és una incorrecció lingüística)
d) reservar el masculí per a activitats prestigiades.
De tot això es pot col·legir que quan es dirimeix una qüestió que relaciona sexe, gènere i gènere lingüístic mai no s'està parlant només de llengua.
Actualitat | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (3) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Març 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Recentment
Categories
Els meus enllaços
Blogs que has de llegir
- buscando la frase prefecta
- Eberhard i Nanda en BLOC PER PALMA
- El Blog d'en Magí
- enchufe
- Grosske. Bloc personal
- Jordi Bayona
- La rebelión de los curris
- Miquel Àngel Llauger
- Neuronas enojadas, muerte cerebral
- Noticias en rojo
- Palmalternativa
- Urxella
"El patriarcat com a sistema de poder i model de dominació és preexistent, però el capitalisme neoliberal es recolza en el patriarcat; hi ha una aliança i complementarietat entre ambdós. Aquests sistemes s'enforteixen mútuament. El sistema patriarcal, inculcat de generació en generació a través dels mecanismes tradicionals de socialització, que diferencien homes i dones partint dels rols de gènere, jerarquitza el masculí i fonamenta d’aquesta manera la asimetria en el poder i en la valoració dels sexes. Les dones, culturalment lligades a l'àmbit de la reproducció de la vida en l’àmbit domèstic -dins del patriarcat-, tenen menys valor i una participació menor en les decisions socials.
El patriarcat capitalista perpetua la dominació de les dones com a grup. Aquesta realitat es manifesta en forma molt evident en els següents fets:
la mercantilització de tots els àmbits humans present en el capitalisme determina que es consideri que només és important el treball remunerat; no té valor qui no està en situació de guanyar diners;
el treball que la dona duu a terme per tenir cura de la família no es considera "treball";
una majoria de dones manté la vida i el funcionament de les comunitats amb treball gratuït per a la seva localitat; les dones són les organitzadores de les crisis quotidianes;
les dones empren el doble o una proporció major del seu temps en comparació amb els homes en treballs no remunerats i conreen el 65% dels aliments del món [1];
la força de treball femenina té menor remuneració i és utilitzada quan la necessita el sistema per incrementar la productivitat, rebaixar els salaris i augmentar la taxa de benefici del gran capital;
la superexplotació de les dones del tercer món amb el treball a les màquiles i d’altres formes industrials amb condicions insalubres de treball;
per cada home pobre al món existeixen 3,5 dones pobres, la qual cosa s’anomena "feminització de la pobresa";
la direcció femenina de la llar implica dones soles que mantenen els seus fills, la qual cosa contribueix a augmentar la pobresa;
aquelles dones que accedeixen a llocs de treball remunerat ensopeguen amb el "sostre de vidre", que els impedeix la promoció dins de les organitzacions;
els desequilibris regionals i la creixent feminització de la pobresa han provocat l'increment dels processos migratoris femenins des dels països perifèrics cap als països central;
la conciliació de la vida laboral i familiar resulta en realitat només un "paper mullat" en la majoria de les empreses i organismes;
invisilibilizració dels drets sexuals i reproductius de les dones, subsumint-los en el dret a la salut;
les xarxes de comerç sexual esclavitzen milions de dones, sobretot dels països pobres;
globalment, hi ha 46 milions d'avortaments cada any i prop de 19 milions es realitzen en condicions de risc. El 95% dels avortaments insegurs es realitzen en països en desenvolupament (OMS, 2003/4);
la comercialització del cos femení com a objecte de consum, i com a icona preferida dels missatges publicitaris;
la modelització d'una feminitat consumista, centrada en patrons de bellesa normalitzats i intervinguts quirúrgicament, que es massifica a través dels mitjans de comunicació. Amb la bellesa com a exigència, la cultura de consum ha creat un estereotip de dona ideal en termes de rostre i cos;
la dona com a pluriconsumidora és la principal destinatària de missatges publicitaris i productes -moltes vegades nocius- que prometen una felicitat de cartró. Per a les dones es desenvolupa de l'espectacle de la mercaderia".
Extret de: Pans i roses en el socialisme del segle XXI
Alba Carosio